Article Altaveu

L'estat de la bioconstrucció a Barcelona

Jordi Badia Pascual

Revista l'Altaveu Digital

2003

Qui som

La Ciutat Verda és un col·lectiu de tècnics compromesos i conscienciats vers l'equilibri dels ecosistemes naturals.

En el fons hi ha un ideal utòpic: El demostrar que la ciutat, com a l'ecosistema natural de l'espècie humana, pot arribar a estar integrat de forma equilibrada en el medi ambient d'aquest planeta, la Terra.

La Ciutat Verda és un col·lectiu poc delimitat, perquè tendeix a la diversitat i la integritat. Com a punt de partida som un grup de professionals interdisciplinaris, buscant solucions alternatives per a problemes urbans -en el sentit més integral i ampli de la paraula-. Ens uneix la preocupació per el nostre entorn ecològic, social, i harmònic, per ensenyar i aprendre i la curiositat per trobar nous camins i desenvolupar respostes integrals.

Es tracta d'una proposta de treball per a una definició alternativa del que significa "desenvolupament urbà ecositèmic" Aquesta idea inclou un espai de debat sobre noves idees econòmic-energètic-autosuficients. La búsqueda d'una societat més integrada als ecosistemes naturals i més solidaria amb totes les cultures. Uns exemples pràctics de la interdisciplinarietat de la nostra feina es la formació i assessorament de grups de treball d'agenda 21.

Actualment qualsevol projecte i qualsevol acció que hom pren cal que contempli la globalitat i la complexitat del medi en que s'insereix, de forma que la realització integri tots els factors culturals i naturals que directe o indirectament afectarà, és a dir, que qualsevol projecte necessita d'un equip de tècnics d'enginyeria, socials, biòlegs, etc... que treballin de forma transdisciplinar.

El plantejament és poder estudiar, projectar i implantar qualsevol nova idea de progrés ecològic, sigui urbana, arquitectònica o de desenvolupament, i sempre des del respecte i el manteniment integral dels ecosistemes naturals.

Conservar la integritat dels sistemes naturals mentre hi actuem com a humans es realment molt complex, i el plantejament que ens fem es mostrar a la societat que qualsevol nova implantació, ja sigui industrial, arquitectònica, agrícola, urbanística o comercial, ha de resoldre's el més ecològicament possible donats els coneixements actuals que tenim del medi ambient.

Això implica moltíssimes coses, com ara incorporar vessants de solidaritat, formació continua, visió espiritual, confiança, Interdisciplinarietat i multidisciplirarietat, o assumir responsabilitats compartides.

L'equip de La Ciutat Verda es variable en el temps, i en realitat treballem com professionals "liberals-libertaris?, donat que els projectes que hem desenvolupat fins ara no han abastat tots els implicats alhora, ja sigui per la dimensió dels projectes o les seves característiques. En funció de tot plegat s'organitzen els grups de treball, on hi participem arquitectes, biòlegs, enginyers, sociòlegs, llicenciats en medi ambient, treballadors socials, geobiòlegs, aparelladors, o comercials solidaris, segons calgui.

Des del nostre punt de vista, i tal com ens identifica el nom, el gran problema del medi ambient és la ciutat, i tot el que aquest mot implica. Actualment cap ésser humà és capaç d'entendre i aprehendre una cosa com "Barcelona", i això implica grans desequilibris en molts diferents ecosistemes del planeta. El fet de poder idear, pensar, planejar i poc a poc reconstruir ciutats integrades als ecosistemes es l'objectiu utòpic del col·lectiu.

Qué fem

En aquest moment entenem que la millor manera de fer-ho, és precisament divulgant els "bons exemples", aquells que per nosaltres demostren que les opcions ecologistes de progrés son reals, i això implica divulgació, organitzar cursos, assessorament, col·laborar en tot tipus d'entitats i institucions que comparteixin aquesta concepció de desenvolupament ecosistèmic de la ciutat.

Específicament hem conceptualitzat la nostra feina en 10 camps que sovint s'entrellacen, tot i que el normal és que els projectes participin de varis dels temes:

0 Medi ambient

1 Planificació urbana ecosistèmica

2 Cooperació

3 Assessoria, estudis d'impacte, auditories.

4 Formació i divulgació.

5 Geobiologia i auditories de casa sana.

6 Tecnologies i energies netes - bioconstrucció-

7 Disseny i comunicació

8 EcoArquitectura

9 Desenvolupament ecològic comunitari

Un Exemple

Esperem que una imatge valgui més que mil paraules:

0 Estudi geobiològic

1 Projecte Bioclimátic

2 Bioconstrucció

3 Autonomia elèctrica fotovoltaica

4 Aigua Calenta Solar

5 Refrigeració per aire natural del subsol

6 Biodepuració d'aigues negres

7 Equips i instal.lació electrica biocompatible

8 Recollida i purificació d'aigua de pluja

9 Plantejament integrat al l'entorn agroforestal.

La Bioconstrucció

El tema que ens ocupa en aquest article: la Bioconstrucció, ha estat desenvolupant-se des del principi dels temps, de fet tant sols hem necessitat diferenciar-nos de la construcció convencional des de l'era industrial, quan els despropòsits contra la salut, el benestar o la mort de tants ecosistemes convertits en deserts o en pol·lució irreversible de sols fèrtils, ens fa obrir els ulls, i intentar canviar els axiomes culturals -començant pel llenguatge-, que ens obliga a identificar-nos de bioconstructors, en lloc de nomenar als sistemes actual imperants de tòxicoconstructius, com seria de sentit comú.

Com podeu imaginar la bioconstrucció es basa en principis tan simples com el fet de construir respectat en totes les seves vessants el medi ambient natural. I en concret la utilització de materials de construcció on la producció, tractament, us i reciclatge no determini una gran despesa d'energia ni la creació de danys ecològics ni l'espoli de recursos naturals, ni l'explotació inhumana de les persones, ni la generació de contaminants o tòxics.

De fet hi ha tractats sobre la definició específica, i existeixen decàlegs i manifestos sobre el que és la bioconstrucció, i que han servit sobretot per tenir una visió no restrictiva, ni definir-la de forma especialitzada com ho fa normalment la tecnologia moderna:

El Cosmos.	La vida i els ecosistemes.	L'equilibri de la vida amb l'ambient construït.
Terra, Aigua, Aire.	Els materials.	La utilització de materials de bioconstrucció.
El Ser.	Els usos i els usuaris.	La integració de les necessitats de l'individu amb el seu entorn.
L'energia.	El sol, el vent, el bioclimatisme.	L'energia neta i eficient als edificis, i concebre l'edifici aprofitant el sol.
La Consciència Col·lectiva.	Els aspectes transcendentals.	La integració ens els fluxos de les energies subtils del lloc.

Crec que aquestes definicions expliquen per si soles el concepte i la manera d'entendre la feina de la bioconstrucció.

En aquest moment, la bioconstrucció es defineix sobretot per oposició als despropòsits de la construcció contemporània malaltissa: els components tòxics dels Compostos Orgànics Volàtils, la contaminació electromagnètica, i en general les varies patologies descrites des dels estudis de síndrome d'edifici malalt. Així com la conscienciació de les implicacions tant de producció com de rebuig de materials com el PVC, les fibres cancerígenes, o les despeses energètiques desproporcionades com son l'extracció d'alumini, o les calefaccions i aires condicionats que podríem estalviar amb un bon disseny bioclimàtic.

No cal dir que això passa per tenir clars conceptes tècnics que s'escapen al normal dels professionals de la construcció com ara:

Saber qualificar els materials i decidir si entren dins els paràmetres de la bioconstrucció, que normalment és un balanç entre extracció, manipulació, despesa energètica, us i reciclatge. Tècnicament Anàlisi de Cicle de Vida, ACV.
Saber integrar a les construccions en els diferents estats i fluxos de vapor, es a dir que la casa transpiri com ho fa el cos humà.
Saber com funcionen els fluxos electromagnètics en els circuits elèctrics, o com interactuen sobre la resta de materials i ambients. Així com conèixer les característiques energètiques dels materials.
Saber com funcionen els fluxos tèrmics dins i fora de l'ambient construït.
Saber introduir la vegetació en tots els projectes.
Saber valorar les repercussions locals en els ecosistemes globals.
Saber projectar amb el Sol.
...

la bioconstrucció ens proposa viure amb llocs sans i integrats als ecosistemes de l'entorn, sabent que els materials emprats son fruit d'elaboracions i extraccions igualment respectuoses, i per tant contribuint a la transformació global de pensar i actuar amb consciència.

Problemàtiques actuals a l'entorn de la Bioconstrucció

Actualment la realitat del dia a dia de la bioconstrucció és bastant menys idealista, per arribar aquí ha calgut buscar els materials fora del país durant bastant temps, i des de fa pocs anys, i a base de promocionar i demostrar les seves possibilitats comencem a tenir abastaments de gairebé tot tipus de materials per poder construir de forma integral, i a l'hora revaloritzar els materials locals actualitzant-los tecnològicament.

De fet com dèiem a l'inici, fins a principi de segle 20 les construccions eren encara molt bioconstruïdes, pel fet que les tecnologies artesanals de la construcció comptaven amb materials locals, estructures ceràmiques o de fusta, i encara no havien arribat les instal·lacions elèctriques, ni els derivats del petroli, ni la tecnologia del formigó armat.

Actualment però les avantatges, tant higièniques, com de comunicació, com d'alliberament de temps en molts aspectes al cobrir les necessitats biològiques, conservació d'aliments, aigua "potable", evacuació d'aigües negres,... ens manté en un estat de benestar gairebé impossible de renunciar-hi.

Trobar alternatives sanes i respectuoses als problemes que això ha generat és la feina actual de la bioconstrucció.

I en paral·lel a tot això, la feina de demostrar la seva bondat i capacitats de seguretat respecte els estàndards normatius i tècnics establerts actualment.

Per que s'entengui: Una de les problemàtiques actuals, es la normativa de conservació i seguretat contra incendis de la fusta, segons al qual tant sols podem utilitzar productes altament tòxics però això si, homologats, mentre que des la bioconstrucció es defensen tecnologies artesanals que històricament han provat la seva eficiència.

O tots els temes a l'entorn de la contaminació de radiacions electromagnètiques, que actualment no està regulat, però que de regular-se correctament invalidarien molts dels aparells actualment instal·lats ales nostres cases.

O els temes purament economicistes, com son la utilització de plàstics i d'estructura de formigó, que han aconseguit abaratir tant el material i els processos, que ara es pràcticament impossible recuperar l'ús de la fusta o la volta ceràmica, degut a la gran descompensació econòmica que això representa.

Com sabeu la problemàtica és àmplia i diversa, l'arquitectura, la construcció i la urbanització son motors econòmics de creixement, i de control de poder. Tan sols cal veure d'on surten les grans fortunes del país o les baralles polítiques pel control de les ciutats.

A l'hora son sistemes molt complexos, doncs intervenen molts actors: Tècnics varis, administracions varies, promotors, constructors, productors de material de construcció, exportadors de matèria prima, instal·ladors, distribuïdors,... i per tant moure tot aquest sistema vers la construcció d'arquitectura i d'espais col·lectius de forma ecològica és un procés que necessita molt temps d'adaptació.

Des del meu punt de vista el problema més greu és la prepotència del mercat convencional, que dificulta actualitzar la normativa tècnica i urbanística per que entrin al mercat els productes de bioconstrucció amb les mateixes condicions que els productes convencionals. Però aquest relleu tecnològic passa per la divulgació i conscienciació entre els legisladors i els usuaris, per establir una normativa on els Anàlisi de Cicle de Vida -ACV- siguin l'eix principal d'avaluació.

Amb tot, això no és fàcil, doncs el cicle de vida de qualsevol material està determinat també per la integració en tot el sistema constructiu global de l'edifici i de l'entorn on es col·loca, és a dir, la bona formació professional, conscient i respectuosa amb el medi ambient, de tots i cada un dels treballadors i usuaris que en faran ús o en tindran responsabilitat.

Aquesta doble divulgació als diferents gremis de la construcció, i per una altre banda a les administracions responsables és part del dia a dia de tots les professionals implicats ja en la arquitectura ecològica. Ja sigui a les obres, explicant les tècniques ecològiques als paletes, o als ajuntaments al presentar els projectes als tècnics municipals.

No ens plantegem aquesta dinàmica com un problema si no com part de la feina professional vers un mon millor.

Jordi Badia i Pascual

Eco-Arquitecte i Tècnic en mediambient

La Ciutat Verda

Col.lectiu d'arquitectura, planificació i desenvolupament ecològic.

laciutatverda@coac.net

www.laciutatverda.org

93 725 58 52