• Estudi de la construcció amb terra: Catalogació i proposta de rehabilitació.

• Planejament de suministrament de serveis i pavimentació urbana.

• Estudi Bioclimàtic urbà i de tipologia arquitectònica.

• Estudi ecosistèmic de l'enton de la Kasba.

 

L'objectiu global era un pla de rehabilitació i sostenibilitat ecológica, urbana, y social para la kasba de Tamnugalt.

 

Al 1876 un químic alemány, Justus von Liebig, estudiaba la historia agrícola del nort d'Àfrica. va quedar palplantat al comprovar el destí d'aquesta regió i les implicacions que tenía de cara a la seva àpoca. Durant el segle I de la nostra era, les fèrtils terres del nort de l'Àfrica proporcionaben dues terceres parts dels cereals que consumíen en una sola ciutat: Roma. Los nutrients però y la materia orgànica que conteníen aquests aliments no tornaven al nort de l'Àfrica, en lloc d'aixo es vessaven ael Mediterrá, per la famosa "cloaca Romana". A mitjans Segle III aquest flujx de nutrients que sortía de las terres de cultiu de cereals del nort d'Àfrica en un camino sense retorn, junt amb la caiguda dels nivells de materia orgànica contribuí a l'esdevenir de la región, el declivi ecològic i econòmic.

Extret de -L'estat del Mon 1998. Worldwatch Institute.-Capítul 6 per Gary Gardner (Pag. 107) El reciclatje dels residus orgànics

En algunes regions del planeta el problema resideix en la carència de nutrients. No com en la majoría de regions d'agricultura industrial, on el problema greu és l'exces de fertilitzants que acaben sent contaminants.

Molts agricultors africans, al no poder-se permetre suficient cantitat de fertilitzants, estan minant prácticament el sol de nutrients. En el pitjor dels casos, els nutrients abandonen les terres agrícoles a una velocitat tres vegades superior a la de la seva restitució. A l'Àfrica subsahariana en general, els fertilizants tan sols substitueixen el 28% del nitrógen, el 36% del fosfat i el 15% de la potassa que absorbeixen els cultius.El reciclatje de la materia orgànica podría contribuïr ha recuperar als sols, i a la llarga mantenir un nivell d'utilització de fertilitzants que no arruvés als excessos que trovem en els països industrialitzats.

Analisi de l'actualitat 1997

 

• La zona del sud de l'Atlas és un sistema agrícola, prácticament igual a la alta edad mitjana i amb els recursos naturals molt limitats i delimitats, molt poc diversos i al límit de la seva capacidad de recuperació.

• L'escenari socio-cultural, dins l'area d'influèmcia islàmica, es berraja i conviu amb les cultures ancestrals Berebers i Tuaregs, així com la infiltració de la cultura internacionalista que arriva dins la televisó per satel·lit.

• El futur no programat que s'està imposant és el "Turísme internacional", iniciat des de l'area de l'influència francesa. Aquest lligam provoca per un cantó grans fluxos migratoris, igual que en tot el Marroc cap a Casablanca o Europa. I per una altre banda les iniciatives locals pel turisme d'aventura.Turisme en molts cassos irrespetuós, com és el cas dels rallies, o similars.

La gestió de l'aigua és clau i el subministrament regular no arriba als cascs urbans històrics.

Camps de golf al peu del desert, represes per subministrar aigua als estudis cinematogràfics de Ouarzazat...

Paral·lelament no existeixen sistemes de reciclatje d'aigües negres per a les noves implantacions, mentres que a les Kasbes tradicionals tot es reciclaba, a l'hort, en las cequies o a l'estercoler.

Les aportacions per a la renovació de nutrients dels sols arriven per tres víes diferents:

• Les terres al·luvials del riu Draa.
• L'estèrcol dels animals, i els humans.
• Els residus agrícoles.

La disminució d'aquestes aportacions o l'anulació d'una d'elles provocaría un dany irreparable a l'ecosistema, donat que està al límit de la supervivència, inmers en una regió geogràfica desèrtica. Una regió on la potencia del ríu en les èpoques de plujes torrencials i el desgel de l'alt Àtlas, sumat al sol sense protecció, arrassa tot alló que no està lligat per les arrels.

 

 

• Per un cantó la construcció de represes priva l'aportació natural dels minerals que arrossega l'aigua des de l'alt Àtlas fins als oasis del Draa.

• Per un altre cantó possiblement la introducció de transports amb motor de combustió que menystenen la necessitat dels burros faría cambiar tant l'hort del palmeral, que cambiaría tot el sistema alimentari: La reducció de l'autosuficiencia familiar i el progressiu augment de la importació d'aliments preparats, des de Marrakesh a través de la massis de l'Àtlas.

Aquestes dues falles de planificación en el futur de la regió contrubuirien a la pèrdua de sol fèrtil, i segurament la importació d'adobs sintètics, etc... y en definitiva un cicle cada vegada més àmpli de cambis desequilibradors.

Els problemes que acorralen la regió del sud de l'Àtlas son en essència els mateixos que trovem en la nostra civilització occidental: Les infraestructures mal disenyades, i l'hegemonía del model de progrés basat en l'automòvil.

La construcció amb terra i palla, i troncs depalma està totalment integrada en l'ecosistema, no podría ser d'altre manera. L'argil·la en forma de Tapia o bloc d'adob es mante estructuralment cohesionada secant amb la temperatura i humitat ambient.

Sabem que antigament es cononeixien les terres que portaven més partícules de sorra pels murs de base i tenir més resistència mecànica, i les terres amb calç per a ser més impermeables a l'erosió de les pluges estiuenques.

Construir uns centenars de metres més enllà de les terrasses sedimentaries significaría construir amb pedra. Meterial que no ofereix les mateixes característiques higrotèrmiques que la terra, doncs és molt més densa i no regula el pas del vapor d'aigua. L'argamassa a base de terra i palla és absolutament biodegradable amb el pas del temp si hi ha un abandonament de l'edifici, a la vegada que permet un manteniment relativament sencill reparant les superfícies que resulten afectades per l'época de pluges.

>>>>>>>> Article complert Tamnugalt