Exposar l'estudi de la planificació sota conceptes ecològics d'integració, ecosistema, autosuficiència, sostenibilitat, multidisciplinarietat, participació, i sinergia.

Capacitar als estudiants mecanismes sistèmics de traball en equip per a l'anàlisi dels ecosistemes humàns actuals.

Capacitar als alumnes en el muntatge de possibles escenaris de futur com a metodologia prospectiva pel disseny urbá ecològic.

 

• Aquest curs està preparat per una durada de 50 hores, distribuïdes en sessions de 2 hores, un dia per setmana.

• El seu contingut s'estructurarà en cinc parts de 10 hores de duració cadascuna.

1 HISTÓRIA I URBANISME Ciutats contemporànies i territori contemporàni. Estat actual dels assentaments humans al planeta.

 

1.1 Sesió de presentació holística

• Conceptes de Sistema i ambient.
• Conceptes de complexitat, de no linealitat, de caos, i catastrofe.

1.2 Ciutat i ciutadania. Societat, política, poder i formació de l'urbs. La historia de la concentració del poder.

• La ciutat com a marc físic del desenvolupament sociocultural.
• La ciutat com centre de poder de decisió sobre el territori.
• La formació social i política de l'urbs.
• Les conseqüències formals de l'urbanisme des de lo social.

1.3 Els recursos, la economía, l'energía i la tecnología que varen formar les ciutats. La historia de la gestió del poder.

• Sostenibilitat i recursos naturals
• La valoració de l'energía, la materia i la tecnología
• La historia de les revolucions socioculturals i les seves implicacions ecològiques.

1.4 La naturalesa del sistema: L'aparició orgànica de la ciutat-artifici. el naixement de la Ciutat i la separació de l'entorn, la valoració i coneixement del paissatje, la localització i la diferenciació de la natura.

• L'aparició orgànica de la ciutat i la seva transformació mecanicista.
• La relació ciutat-regió-entorn.
• La valoració del paissatje natural i el paissatje cultural.

1.5 La planificació i la no planificació urbana.

• La delineació dels plans i la redacció d'ordenances.
• De la traducció real del planell als fets consumats.
• L'intenció política subjacent.

1.6 Teories i models actuals. Ecosistema i sostenibilitat.

• Elements d'economía ecològica urbana.
• Sustenibilitat i generacions futures.
• Análisi cost/beneficis. Valoració econòmica de benes ambientals.
• Principis de microeconomía ecològica. Principis de macroeconomía ecològica.
• Els balanços de l'ecologia urbana.

1.7 Eines de traball: Indicadors, Auditories, Análisi de Cicle de Vida, (ACS), Estudis d'impacte, els Sistemes d'informació Geogràfica. (GIS)

• Concepte d'Index i indicador ambiental i urbà. Construcció i desenvolupament dels indicadors.
• Indicadors i índex ecològics: diversitat, abundància, índex de contaminació (el EBI, Extended Biotic Index). Indicadors Urbans de sostenibilitat.
• Cicles de vida d'un producte: análisi energètica i balanç de materials. Indicadors d'evolució ambiental d'un procés.
• Ecodiseny de productes: materials, estalvi d'energía. Producció neta. Processos alternatius.
• Estudis d'Impacte Ambiental: Lleis europees y españoles. Estructura del procedimient d'una Evaluació d'Impacte Ambiental (EIA).
• Organització de l'estudi. Mètodes de previsió i evaluació.
• Sistemes d'informació geogràfics. Estructura, organització, utilitat.
• Exemples d'aplicació a casos concrets.

1.8 Ciutats contemporánies i territori contemporáni.Estat actual dels assentaments humans al planeta.

• Anàlisi de les ciutats del món.
• Les ciutats d'occident i les ciutats del tercer món.
• Les megalòpolis, la població i les ciutats dormitori.

2 EL MARC NATURAL

 

2.1 Les característiques naturals

• El territori: geologia, edafologia, els cicles dels materials.
• El clima: Règims d'aigua, vent, radiació.

2.2 Els ecosistemes

• Ecosistema: components, formes i funcions. Poblacions naturals. Paissatje: components i dinàmica.
• Ecosistemes antropizats i antròpics.
• Explotació de recursos esgotables i renovables.
• Capacitat de carrega d'un ecosistema.

2.3 La geología i els ciclos dels materials

• Petrografía i importància dels materials constructius.
• Conques, turons, costes, muntanyes: la importancia de la forma del territori en el desenvolupament urbà.
• Sols urbans, relacions amb el clima i la vegetació.
• Hidrogeología i aigües subterránies. Idrologia urbana.
• Introducció als cicles biogeoquímicos dels materiales.

2.4 Climatología urbana

• Atmòsfera urbana: característiques i física.
• Microclima i mesoclima: efectes de les ciutats.
• Química de l'aire i dels contaminants.
• Energètica urbana.

3 EL MARC ARTIFICIAL

 

3.1 El sistema d'aigua civilitzat

• Gestió òptima de l'aigua.
• Obres públiques i impactes sobre rius i llacs.
• Embassaments artificials i efectes sobre les conques.
• Contaminació dels ríus.
• Elements d'hidràulica urbana.
• Plantes de depuració química i biològica. Llacunatje.
• Ingeniería naturalistica i diseny ambiental.

3.2 L'Energía i la contaminació urbana.

• Clima urbà. Fonts d'energía i els seus efectes locals i globals.
• Contaminació atmosfèrica.
• Contaminació acústica.
• Efectes de salut sobre l'home.

3.3 Els reciclatjes de les materies sòlides.

• Gestió òptima dels residus: origen, composició, propietats dels residus solids.
• Balanç de materia a la ciutat. Cicles oberts i cicles tancats.
• Biogeoquímica urbana.
• Métodes de gestió i ingeniería de residus: separació, transformació i reciclatje.
• Planificació dels residus.

3.4 Les poblacione humanes

• Antropología humana, cultures primitives i modernes.
• El sistema econòmic i social. Ecología humana, economía ecològica i ciutats.

3.5 Els ecosistemes urbans.

• Característiques d'una ciutat en el seu entorn.
• La natura a la ciutat: flora i fauna.
• El re-diseny d'ecosistemes urbans.
• Diseny de parcs, jardins, paissatje. Gestió de parcs i connectors verds.
• Planificació global urbana amb enfocs ecològics.
• Indicadors i índex de sostenibilitat urbana.
• Economía ecològica i ciutat.
• Mesures i acció local: la Petjada ecològica urbana.

4. NIVELLS D'ESTUDI: PLANETA - REGIÓ - CIUTAT.

 

4.1. Models de població: Densitat, concentració-descentralització, la vivenda, la comunitat i el barri, els equipaments, la seguretat de les necesitats básicas. Movilitat i intercomunicació local.

• Proces d'exurbanització: Baixa densitat, ineficàcia d'equipaments i infraestructures.
• Recalificació urbana: Processos de gentrificació i expulsió.
• Entorns artificials: La ubicuitat de la periferia, parcs temàtic, UEC, FOC.
• Transformació de patrons d'activitat: Cambis demoscópics i de relació traball/oci, terciarització i flexibilització d'horaris, distribució espacial d'activitats cotidianes.
• Segregació: individualització i exclussió voluntaria i forçada, desigualtats de movilitat.

4.2. Producció agropecuaria, industrial i de serveis: L'ideal del progrés. Ciutat i planeta. La función global de la ciutat. La petjada ecològica. Les reserves de la biosfera.

• Procés de Metropolització i els seus principals factors.
• Reconeixement de del sistema i tipologia de ciutats, regions i árees rurals. Entre la ciutat global i l'entor agrícola es desenvolupen funcions específiques en un sistema mundial de distribució de recursos limitats: decisió, producció, investigació, compensació, etc.
• La lògica de dispersió global dels defectes ecològics i l'aglomeració del consum, y organització jeràrquica dels fluxos de recursos naturals, humans y energètics.
• Nova dicotomía del mite de la Ciutat entre el creixement urbà continus i la concentració selectiva.
• El metabolism local-global i la Petjada Ecològica sobre el territori.

4.3. Movilitat i comunicació de gran escala. Infraestructures. La ciutat sistema disipatiu. Els medis. La ciutat-regió i les seves relacions regionals-estatals. Equipaments interciutats - mancomunitats. Els parcs i reserves naturals.

• Adaptació de l'escala urbana i expansió infraestructural.
• Intermodalitat i jerarquía d'escales: Intercontinental, Continental, Regional, Local.
• Contradiccions entre motius, modus i lògiques modals diferents: Mercaderies, turisme, negoci, traball, oci.
• Inversió i financiació pública i privada. Projectes d'importància político-econòmica.
• Objectiu d'un desenvolupament urbà sostenible. Substitució del transport individual, Reducció de consum, contaminació, i reequilibri social.

4.4. Modelo de planificació: Ciutat jardí, Ciutat compacta, Ciutat lineal, Ciutat en alçada, Ciutat com a xarxa.

• Exemples de "Nou urbanisme": Concepte parcial, ideal de la ciutat europea amb estructura monocèntrica, recuperació de xarxes, volúms i arquitectura tradicional i local.
• Exemple de concentració descentralitzada: Estructuració policèntrica de ciutat dispersa, xarxa d'espais no urbanitzables, xarxa de centralitats, barreja d'usos i alta densitat, revalorització de l'existent.
• Fracas de la planificació sectorial i la zonificació: Plans temàtics, optimització de subsistemts, entitats especialitzadts, financiació independent.
• Valoració acordada: Visió global i coherent de desenvolupaments possibles desitjats de la ciutat sencera, permetent orientar diferents polítiques sectorials.

4.5. Rehabilitacions Urbanes i Nuclis historics.

• Patrimoni cultural i identitat: respostes per a un nou signifiat del centre.
• Comerç, oci i cultura: noves formes excloents de funcions tradicionals del centre
• habitatge i equipaments: atractivitat selectiva del centre, conflictes funcionals i dificultat de manteniment.
• El centre com nus de transport: Funcions de centralitat superior, equipamients regionals, logística, i conflictes espaials.
• Equipaments i serveis: nous complements i organització adaptada.
• Espais verds i funcions ecológiques: reducció de densitat, flora urbana, rehabilitació de cobertes i façanes, depuració i suministres públics, integració del reciclatje de residus i depuració.
• Accesibilitat i integració: transport públic, gestió de places d'aparcament, secció dels carrers, i superilles de veïns.
• Estandar técnic d'habitatge: Aïllament térmic i acústic, descentralització de suministre energétic, Ordenances solars, Bioclimatització, Gestió veinal de recursos.

4.6. Reserves naturals. Recuperació de valors "naturals-culturals"

• Diferents escales: reserves regionals, zones agrícoles, parcs urbans, places.
• Protecció i manteniment: per us i funció, per diseny, jurídic, financer...
• Integració i imbricació sistemàtica en la ciutat dispersa; Funcions hídriques, climàtiques de reciclaje i paisatjístiques.

5. CRISI ESTRUCTURAL I TRABALL INTERDISCIPLINARI

 

5.1. Crisi dels models de planejament administratius.

• L'allunyament de les institucions i els ciutadans.
• La incapacitat pràctica de l'administració.
• Els resultats familiars de la planificació.
• La dificultat burocràtica del desenvolupament.

5.2. Models y escenaris (políticament correctes) de traball en la ciutat i en l'entorn natural equilibrat. " L'Agenda 21".

• La participació ciutadana.
• La mesura física del debat democràtic participatiu i l'estructura de la ciutat.
• El desenvolupament comunitari.

5.3. Introducció al biorregionalisme, la permacultura, i els problemes de la globalització.

• Biorregionalisme.
• Permacultura.
• Globalització de la ciutadania.

5.4. Bones Pràctiques.

• Exemples d'Arquitectura, Comunitat, Movilitat i Medi-ambient.
• La recuperació de l'ideal de Ciutats verdes, la Ciutat jardí, i el disseny de noves ciutats.

5.5. Resum i conclusions.

 

• La metodologia que es fa servir en el curs és sobretot informativa, analitzant les multiples visions de la complexitat del tema, per tal que l'alumne pugui reflexionar olísticament tant a nivell de desenvolupament históric, energètic i social.

• Cada sessió contempla el seu propi objectiu parcial, l'exposicó del ponent i el debat entre els assistents.

• Un cop assolits els objectius bàsics, i sobretot a la última fase es plantejen tallers pràctics d'anàlisi urbana i de planejament amb escenaris de futur.

• A cada sessió es lliurarà documentació adient al tema tractat.

• Al final del curs els alumnes disposaran de un material que tot junt els permetrà desenvolupar línies de treball d'aplicació immediata vers la planificació ecològica.

• Caos, la creación de una ciencia. Gleick J., 1988, Seix Barall, Barcelona.

• Introducción a la economía ecológica. Martínez Alier, J., 1999, Rubes, Barcelona.

• Teoria de las catastrofes. Woodcock A., M. Davis, 1986, Catedra, Madrid.

• Elementos de Ecologia Urbana. Bettini V., 1996, Einaudi, Torino.

• The Urban Environment. Douglas, I., 1983, Arnold, London.

• Design with Nature. Mc Harg I. L., 1969, Natural History Press, Garden City NY.

• The Urban Prospect. Munford L., 1956, Harcourt Brace and Company, NY.

• The city in History. Munford L., 1961, Harcourt Brace and Company, NY.

• Wastewater Engineering: Treatment, Disposal, Reuse. Tchobanoglous G., F. L1991, McGraw-Hill, NY.
• Gestion Integral de residuos solidos. Tchobanoglous G., H 1994, McGraw-Hill, Madrid.

• Aquest curs pel seu caràcter teòric-práctic està previst per un màxim de 20 persones.

• Es requereix cert nivell educacional previ per l'inscripció: Llicenciat universitari.

Es considera que l'alumne haurà aprofitat el curs si:

• Aconsegueix la capacitat per analitzar problemàtiques complexes urbanes.

• Si es capaç de conceptualitzar escenaris de futur en funció de les variables actuals de les seves propostes de planejament urbà.