| |
| Xarxa
Hartmann  |
Xarxa Curry
|
| Venes
d'Aigua  |
Falles
Tel.luriques |
| Punts
de risc |
Superposició
de xarxes GeoBiològiques |
|
|
1
Circumstàncies de la prospecció: |
1.1
|
Els
dies precedents han estat una temporada climatològica estable.
|
1.2
|
Es
tracta d'un terreny edificat en els anys 80-90, inserit en un entorn
urbanitzat des de fa força temps, anys 50-60.
|
1.3
|
El
perfil del terreny original és relativament pla, amb pendent vers
al Nord-Est.
|
1.4
|
La
vegetació de l'entorn no és natural. Es tracta d'arbrat municipal.
No hi ha més vegetació en un entorn pròxim
|
1.5
|
La
relació d'assolellament - orientació de la façana del local és de
cara al Sud-Oest, contra la vessant de les aigües i de cara a la muntanya.
|
1.6
|
Argentona
es troba en la vall de la riera d'Argentona que baixa de la serra
del Corredor, és a dir amb influència climàtica de el mar Mediterrani,
a una alçada de 40m sobre el nivell del mar.
|
1.7
|
El
subsol d'Argentona és bàsicament format per Graves, Sorres i Lutites
del con de dejecció de la riera, i per tant, roques sedimentaries
poc radioactives, però amb afloracións puntuals de roques plutòniques,
(tonalites i granodiorites biotítiques) amb un grau de radioactivitat
per sobre de la mitja natural. Artificials El que pertoca a l'espai
construït:
|
1.8
|
El
local és en Planta Baixa, però l'edificació és de PB + 4 PP.
|
1.9
|
L'estructura
de l'edificació es troba en direcció Nord 301 vers l'Oest
|
1.10
|
La
construcció té menys de 20 anys, i els materials estructurals,
de tancament i d'acabats son dels anys 80-90, és a dir en general
són d'origen industrialitzat.
|
1.11
|
La
distribució del local és molt dishormònica, donat que en el seu perímetre
s'inclouen de forma maclada però diferenciada: l'escala del bloc d'habitatges,
l'ascensor, l'escala que descendeix al subterrani, així com la rampa
que descendeix a l'aparcament, de forma que el local que envolta quasi
totalment aquest nucli vertical, es conforma pels espais sobrants
de la parcel·la .
|
1.12
|
La
rampa que descendeix vers l'aparcament subterrani també desfigura
el local en alçària, provocant que apareguin desnivells en els paviments,
corresponents al sostre variable de la rampa.
|
| 2
Prospecció: |
| 2.1
Xarxa Hartmann:

|
Dins
les sales de l'edificació s'hi ha trobat la xarxa Hartmann en les
següents condicions: Orientació N-S espaiada entre 2,80 i 2,40 m.
entre línies. Orientació E-O espaiada entre 2,80 i 3,30 m. entre línies.
És a dir més espaiades del normal. Ample de línies 20cm. Donada l'orientació
a 301 del nord de l'edificació, la xarxa Hartmann no està coordinada
amb l'estructura de l'edifici.
|
| 2.2
Xarxa Curry:

|
La
xarxa Curry es troba 15º girada sobre la seva orientació normal, (45º
respecte el Nord) Orientació NE-SO, a 30º NE, espaiada més de 6,20
m. Orientació NO-SE, a 60º NO, espaiada 5,60 m. entre línies. Ample
de línies 30cm.
|
| 2.3
Cursos d'Aigua:

|
Hi
ha diferents passos d'aigua (2) - 1 - En direcció Est-Oest quasi paral·lela
i coincident sobre una línia de la xarxa Hartmann, Ample 60 cm aprox,
intensitat 6/10 creuant la botiga, la sala d'espera i el consultori.
- 2 - En la mateixa direcció que l'anterior Est-Oest, travessant el
magatzem i l'espai de canvi de nivell de l'aula. Intensitat.4/10,
Ampla 75 cm. En general la posició del local sobre el territori indica
fluxos d'aigua de poca intensitat, i donat que son d'intensitat mitja,
indica que son bastant profundes.
|
| 2.4
Falles Tel.luriques:

|
Es
troba un falla, o beta mineral, coincidint gairebé amb la paret divisòria
del fons de l'escala del bloc de veïns, pel centre de l'edificació
en direcció NO-SE. És de poca intensitat. Ample aproximat 15 cm.
|
| 2.5
Harmonia general i afectacions llunyanes: |
|
|
A
nivell de localització topogràfica la parcel·la se situa a la plana
alta de l'horta de la riera, el que aporta una forta exposició a nivell
solar. La massa vegetal inexistent a l'entorn equilibra totalment
aquest possible desequilibri de sobre-exposició que suposa la localització
en la part superior de la carena. Per un altre costat, aquesta posició
és la més favorable per la connexió amb les energies que arriben des
del cosmos, en contraposició al fons de les valls que estan més en
contacte amb les energies del subsol. A nivell de grans referències
geomagnètiques la situació en la vessant Sud-Est de la Serra del Corredor
i el Mar Mediterrani significa un emplaçament equilibrat fresc a l'estiu
i assolellat als matins d'hivern. Artificials El que pertoca a l'espai
construït:
|
| 2.6
Inspecció de camps electromagnètics no ionitzants. |
|
|
El
cablatge de la xarxa de mitja tensió pública està trenat, i la radiació
electromagnètica d'aquest és molt baixa, inapreciable des del local.
- L'edificació té un circuït elèctric convencional instal·lat,
incloent les lluminàries, hi ha petits aparells electrodomèstics instal·lats,
tipus rellotges, o equips d'àudio i de mesura. - Les mesures de forma
del camp magnètic detecten alteracions irregulars, i importants en
alguns punts, és a dir, l'orientació natural del camp magnètic
és alterada en diversos punts. - Les mesures de nivell del camp magnètic
son molt baixes, el normal és de 0,1 - 0,2 miliGauss. En els punts
on s'altera l'orientació, tant sols s'ha detectat petits augments
0,5 - 0,6 miliGauss. A l'escala de la zona d'aula. - Cal tenir cura
sobre els electrodomèstics. Sobretot aquells que incorporen Bobines,
és a dir transformadors i motors. Els transforadors d'equips de música
i rellotges tenen un camp molt elevat. 10 -15 miliGauss, però de poc
radi d'acció, 30cm.
|
| 2.7
Inspecció Radiològica i ones ionitzants.
|
|
|
Les
mesures de radioactivitat s'han executat en els llocs més desfavorables,
allà on hi pot haver més probabilitat de radiació o peces importants
susceptibles de generar radioactivitat. Tot i que no es poden amidar
directament els materials de construcció per separat. Han donat els
següents valors: a) Sala d'espera sobre el nus de xarxa Hartmann -
Vena d'aigua, Curry.: Mesurament total 564 impulsos, durant 26 minuts
= 21'7 pulsacions/min. Equivalent a 130 miliRem/any. b) Sala de consulta
sobre el nus de xarxa Hartmann - Vena d'aigua, Curry.: Mesurament
total 647 impulsos, durant 30 minuts = 21'5 pulsacions/min. Equivalent
a 129 miliRem/any.
|
| 2.8
Afectacions electromagnètiques llunyanes: |
|
|
No
es detecten antenes de telefonia mòbil, de ràdio o radar de gran abast,
ni de cablatge d'alta tensió.
|
| 3
Diagnòstic: |
3.1
|
Evitar
col·locar zones de descans, o espais de treball estacionari sobre
els nusos de la xarxa Hartmann, sobre els encreuaments entre la xarxa
Hartmann i les alteracions tel·lúriques, ja siguin falles, vies d'aigua,
o la xarxa Curry.
|
3.2
|
En
les zones que hi coincideix un falla tel·lúrica o aigua amb les xarxes
magnètiques naturals, caldria que tant sols fossin zones de pas
|
3.3
|
Respecte
la gran distància entre línies de la xarxa Hartmann i Curry el més
probable és que sigui degut a que ens trobem en un entorn natural
amb una molt bona fluïdesa degut a la gran quantitat d'afloraments
d'aigua, i per tant moltes portes d'intercanvi energètic entre les
capes interiors de la terra i l'espai aeri. I en general una bona
connexió entre els circuïts energètics i geomorfològics.. Artificials
El que pertoca a l'espai construït:
|
3.4
|
Les
alteracions electromagnètiques observades en alguns punts són difícils
de resoldre. Donat que el seu origen més probable és l'entramat metàl·lic
de l'estructura de formigó armat de l'edifici, es fa gairebé impossible
arranjar el seu comportament. - Això tant sols seria possible si es
fes una bona conexió de tot aquest entramat a una xarxa de terres.
Però donada la dimensió de l'estructura i la dificultat de detectar
els punts per on aquesta queda desconectada del terra, o el punt per
on s'interconecta formant anells d'inducció, o malles d'efecte faraday,
la solució es fa impracticable. .
|
3.5
|
Els
mesuraments de radioactivitat obtinguts són normals, i més aviat lleus,
tenint en compte el fet d'estar propers a una zona granítica de forta
intensitat com és la serra del corredor.
|
| 4
Recomanacions i Propostes: |
|
A
tall de proposta seria molt recomanable modificar la distribució que
conforma la sala de consulta. Per exemple movent l'envà que dona a
la sala lateral (la sala que dona pas per l'escala a l'aula), donat
que donaríem espai neutral a la sala de consulta, sense perjudicar
l'espai infrautilitzat que cal per passat a l'aula.
|
| |
|
| <
Anterior Exemple Bones Pràctiques |
|