L'arquitectura ecològica, es planteja els projectes en térmes molt més amplis que l'arquitectura convencional, des de la posició de l'edifici respecte el sol i l'ecosistema regional, fins la qualitat ecològica dels materials: la seva extracció, els processos de producció neta, les condicions socials de la seva producció, l'eficiencia i us durant la seva vida útil, i la capacitat de ser reciclats.

L'arquitectura ecològica planteja integrar les accions i obres humanes en els cicles energètics i de materials de l'entorn on s'assenta. La capacitat de recollir aigua de l'entorn inmediat, i de recollir energia solar o eòlica en son els primers exemples.

Paral·lelament coneixer els materials de la comarca, les tècniques regionals, així com les condicions climatològiques, forma part del procés de diseny. Això no vol dir estancar-se en tècniques ancestrals, sovint ovlidades, si no just al contrari, investigar les tècniques alternatives adequades, i proposar-ne l'actualització amb els recursos dels que disposems actualment.

La organització arquitectònica vers el sol possibilita el funcionament bioclimàtic de l'edifici, i potencia l'autosuficiencia energètica dels usuaris. El bioclimatisme introdueix elements fins ara atípics en la construcció convencional: ivernacles, murs trombe, grans finestrals i alers, murs i cobertes vegetals molt ben aillades, o bé patis de llum, captadors de vent, sistemes soterrats per aire fresc natural, passos d'aigua, jardineres interiors, i volums massissos interiors per a la carga tèrmica.

El conjunt de la proposta de l'Arquitectura ecològica ens ha d'aportar la possibilitat de viure amb més salut i harmonia amb el medi, contant amb que aquesta salut i harmonia cal contemplar-la a tots els nivells energètics, que interactuen entre noseltres i la reste d'essers vius i elements de tot l'univers.