La
planificació ecològica planteja directament l'organització
del desnvolupament humà integrat als ecosistemes que el sostenen.
Te poc o res a
veure amb les actuacións urbanes que es practiquen actualment
al nostre país. La sostenibilitat va molt per davant del disseny
de carrers, polígons d'habitatge, centres comercials o parcs
temàtics, encara que aquests siguin naturals.
Cap planificació
en zones d'usos específics és integrable al medi ambient,
la planificació ecològica proposa models molt més
orgànics, plurifuncionals i complexes, els tallers i els centres
de producció han de reintegrar-se a la ciutat, perquè
formin part de la vida quotidiana, de l'aprenentage, i del control
d'impacte amb l'eliminació de contaminacións i sorolls.
Les comarques naturals,
determinades per l'orografia i els ecosistemes, son les que haurien
de marcar la pauta urbana, son les que determinen la petjada ecològica
sostenible, i son les que el col·lectiu de la població
te capacitat de gestionar de forma concient. Mitjançant la
participació democràtica eficient.
La introducció
dels patrons del paissatge natural: rius, boscos de ribera, carenes,
prades, boscos integrals, plantjes, deltes i ecosistemes de ribera,
etc... en els processos de planificació, a més dels
espais propis del funcionament de l'ecosistema humà: habitatge,
aprenentage, producció i intercanvi de bens i serveis, salut,
espais per la gestió de la comunitat, etc.... comporten un
tipus de plans força diferent a les actuals planificacións
especulatives.
Les actuacions
del moviment de la Xarxa Global d'Eco-Viles, els exemples de Curitiva,
les Cartes d'Alboorg, i Hannofer, l'Agenda21 o la Carta de la Terra
ens han de fer reflexionar sobre les processos de decisió de
desenvolupament municipal: La participació ciutadana i la introducció
de paramentres d'ecologia i de sostenibiiltat en la planificació
urbana son ja ineludibles.
